Les col·leccions de premsa històrica barcelonina de l’AHCB són de gran valor com a font per a la recerca històrica, testimoni de l’activitat periodística a la ciutat i una de les mostres més completes que es conserva del periodisme barceloní. L’Hemeroteca digital de l’AHCB és el nostre portal de premsa històrica digitalitzada.
L’Hemeroteca digital de l’AHCB posa a l’abast dels investigadors i de tota la ciutadania interessada la consulta dels títols digitalitzats de premsa històrica de la nostra Hemeroteca que, en alguns casos, fins ara només es podien consultar presencialment a la Casa de l’Ardiaca. La web s’anirà enriquint periòdicament amb noves digitalitzacions.
El Diario de Barcelona (1792-1994) és un dels diaris més antics i de més llarga durada de la ciutat. El Diario de Barcelona va aparèixer l’1 d'octubre de 1792 i en els seus primers anys d’existència fou l’únic testimoni diari de la vida quotidiana de la ciutat. Era conegut popularment com El Brusi per la seva vinculació amb la família del mateix nom, propietària de la capçalera des de 1814 fins a 1923.
Es va editar en castellà, com la gran majoria de diaris, excepte uns mesos durant la invasió francesa (1808-1814), publicat en català i francès, i durant la Guerra Civil (1936-1939), que va ser confiscat pel partit Estat Català. No es tornà a editar en català fins als seus darrers anys d’existència, quan canvià la seva capçalera per Diari de Barcelona (1987-1993) i Nou diari (1993-1994).
El Noticiero universal va aparèixer per primer cop a Barcelona el 15 d’abril de 1888, uns dies abans de la inauguració de l'Exposició Universal. Fundat per Francesc Peris Mencheta, el diari sortia al vespre i ràpidament va tenir èxit entre els barcelonins, que el coneixien com “El Ciero”. El rotatiu va tancar definitivament el 31 d’octubre de 1985.
La col·lecció està formada per més de 1.100 títols que es van publicar durant la dictadura franquista i fins a la legalització dels partits polítics, i també per publicacions impreses a l’exili per part de refugiats de guerra i per les diferents agrupacions que es van reconstituir a l’exterior.
Són una font històrica de primer ordre per a l’estudi de la història del període franquista i dels grups clandestins que s’hi van oposar, i per a l’estudi de la pròpia premsa clandestina sota la dictadura franquista.
La col·lecció de les revistes de guerra del front republicà de l’època de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) està formada per més de cent títols. Inclou publicacions editades per a les unitats de milicians, que van formar els diferents partits polítics i sindicats, per anar a lluitar al front republicà. S’inclouen aquelles revistes que van ser òrgans d’expressió i propaganda dels diferents Cossos, Brigades, Divisions, Regiments, Esquadres, etc. en què es va organitzar l’Exèrcit popular de la República, així com també capçaleres editades a la rereguarda (refugiats a Catalunya, serveis de suport a malalts i ferits, revistes per a infants, etc., considerant el concepte “revista de guerra” en un sentit ampli) i, finalment, revistes feministes i “periòdics murals”.
La col·lecció inclou els orígens i el primer desenvolupament de la premsa a Catalunya, des de l’aparició de les gasetes setmanals fins a la llibertat d’impremta (segles XVII i XVIII). Està formada per fullets impresos als segles XVI i XVII amb relacions de notícies o bé amb el relat d’un sol fet, procedents de diversos indrets d’Europa pel correu i que eren molt populars entre els barcelonins. Sense periodicitat fixa, són considerats els orígens de la premsa. També s’inclouen gasetes i periòdics setmanals, bisetmanals i diaris com, per exemple, la Gazeta venida a Barcelona por el correo de España (1700-1701), El Caxón de sastre cathalán (1761) o el Diario curioso, histórico, erudito, comercial, público y económico (1762).
Diari progressista que es va començar a publicar el 1844 amb el títol El Pregonero, i que va sortir ininterrompudament durant dotze anys. Aquesta col·lecció inclou tots els canvis de títol que va tenir la capçalera: El Pregonero (1844), El Avisador barcelonés (1844-45), El Barcelonés (1845-52; reprèn 1854-55), El Correo de Barcelona (1852-1854), El Centinela barcelonés (1855), i El Progreso barcelonés (1855-1856).
Els impressors eren Manuel Saurí i Antoni Berdeguer. El Avisador va abraçar la causa proteccionista en defensa de la indústria catalana. Des de les seves pàgines es va recolzar l’Associació defensora del Treball Nacional, organisme reformista favorable a la causa obrera i proper al partit progressista. També va ser crític amb l’església i la religió catòliques.
A la mort de Saurí (1854) el rotatiu va mantenir l’actitud fortament crítica contra el partit moderat. Deixà de publicar-se el 30 d’abril de 1856, al final del bienni progressista.
Diari barceloní (1833-1838) de caire liberal, radical i romàntic. Aparegué amb l’obertura en les lleis d’impremta que es produí a la mort de Ferran VII. La nostra col·lecció comença l’any 1835 i inclou els títols El Vapor, El Nuevo Vapor, i La Paz.
El diari va divulgar també les doctrines socialistes utòpiques (Fourier). La redacció va ser un viver de joves escriptors com Manuel Milà i Fontanals o Bonaventura Carles Aribau.
Per evitar la fusió amb el diari El Guardia Nacional, el 1836 surt com a El Nuevo Vapor. A partir de finals de 1836 passà a defensar postures moderades, i anà perdent prestigi. La darrera etapa es titulà La Paz (1838), expressant el desig del diari d’acabar amb la primera guerra carlina. Deixà de sortir del 30 de novembre de 1838.